ecoturisme

Publicat per & arxivat a Ecoturisme, General.

Experiències Pirineus és una unió d’empreses de l’Alt Urgell i la Cerdanya que treballen en base a la filosofia de l’ecoturisme.

L’ecoturisme, o el turisme ecològic, és l’activitat turística que es desenvolupa sense alterar l’equilibri del medi ambient i evitant els danys a la naturalesa. Es tracta d’una tendència que busca compatibilitzar la indústria turística amb l’ecologia. L’ecoturisme està vinculat a un sentit de l’ètica ja que, més enllà del gaudi del viatger, intenta promoure el benestar de les comunitats locals (receptores del turisme) i la preservació del mitjà natural.

A trets generals, els principis l’ecoturisme suposen:

experiències i activitats d'ecoturisme al pirineu, itinerari ornitològic

Respectar la cultura del país amfitrió
Minimitzar l’impacte negatiu que causa l’activitat turística, a nivell ambiental i social
Augmentar la consciència i el respecte per l’ambient i la cultura
Oferir experiències positives tant per als visitants com per als amfitrions
Oferir beneficis financers directes per a la conservació del patromini natural i cultural
Augmentar la sensibilitat dels turistes cap al país amfitrió en el seu clima polític, cultural i social

———————————————————————-

En el cas d’Experiències Pirineus, una forma de promoure l’ecoturisme és disposar d’uns allotjaments que compleixin totes aquestes premises i organitzar activitats a la natura que siguin respectuoses amb tots els supòsits de l’ecoturisme i siguin tota una experiència vital.

La terminologia ecoturisme deriva amb major probabilitat del concepte turisme ecològic. El turisme ecològic és part del turisme de naturalesa que es basa en experiències originals en la naturalesa. Però tot tipus de viatges a la naturalesa no es poden considerar ecològics o d’ecoturisme. Per això hem de separar el concepte d’ecoturisme del de turisme de naturalesa. El turisme de naturalesa no ha de ser conscientment benèvol a la naturalesa, solament implica que és un turisme dins de la naturalesa. Per contra, l’ecoturisme ha de ser ben elaborat, sostenible a llarg termini i seguir certes normes ètiques. En breus paraules, l’ecoturisme és un turisme a escala petita la fi del qual és obrar per a la preservació de la naturalesa però també per a la divulgació de coneixement, la comprensió de la cultura, i per contribuir al desenvolupament rural.

Segons el WWF, el World Wildlife Foundation, l’ecoturisme no és un producte, sinó una postura “No es tracta d’on es viatja, sinó més aviat de com es viatja i amb quina actitud”. 

Els orígens de l’ecoturisme

El bressol L’ecoturisme es troba a Amèrica Llatina  i el Carib. En països com Costa Rica, Equador i  Perú es va fer evident al voltant dels anys seixanta  la necessitat de cuidar la diversitat de plantes i  animals que habita el bosc ja que cobreix molta  superfície a cada país. Es considera que va ser el  mexicà Héctor Ceballos Lascurain qui va utilitzar  per primer cop l’expressió ecoturisme. Això va  tenir lloc l’any 1983 en una reunió de la UICN  (Unió Internacional per a la Conservació de la  Naturalesa).

No obstant això, els suecs sempre han tingut un interès recreatiu per la naturalesa. Ja des del segle XVIII, la classe alta d’Estocolm va començar a fer viatges al nord i a les muntanyes per inhalar l’aire fresc i “beure aigua pura”, com li’n deien ells, de la manera relaxar-se de la vida estressant de la ciutat.

El Dret Públic d’accés a la naturalesa (inscrit en la Llei de protecció de la naturalesa) ha existit en la ment dels suecs des de fa molts anys i ha creat una consideració especial per la naturalesa. De fet, el que els suecs anomenen “Allemansrätt”, significa que tot resident i tot turista a Suècia té el mateix dret a freqüentar la naturalesa, (excloent terrenys privats i camps conreats) per collir bolets o només gaudir de la naturalesa. La llei també els obliga a cuidar i respectar la naturalesa, és a dir, no llençar escombraries ni tallar arbres o plantes en creixement. Fins i tot, les empreses que es dediquen a activitats relacionades amb la naturalesa tenen el deure cap a l’administració provincial de notificar les autoritats de la seva possible presència.

Va ser aquí doncs, a Suècia, on el periodista Peter Hanneberg es consolida com un dels iniciadors de l’ecoturisme. A inicis dels anys 90 va treballar en la Direcció nacional per a la protecció de la Naturalesa. Juntament amb el secretari general de WWF a Suècia, Jens Wahlstedt, van decidir que l’ecoturisme era una mica del que Suècia havia d’assabentar-se.

Com a periodista, Hanneberg va viatjar molt i va arribar a conèixer un projecte a Costa Rica. Allí va visitar una reserva natural ecoturística que va el impressionar molt. Wahlstedt i Hanneberg van idear un projecte dins el marc de WWF on van posar les bases de “el turisme la seva influència” amb un grup format per representants d l’ASDI, d’organitzacions mediambientals i del ram turístic. Aquests van establir durant dos o tres anys les normes ètiques per l’ecoturisme a Suècia. A la fira de Turisme de l’any 1995, que va tenir lloc a Gotemburg, Hanneberg va pronunciar una conferència sobre aquest projecte i al maig de l’any 1996 es va constituir l’Associació Sueca de l’Ecoturisme, que porta per nom Svenska Ekoturismföreningen.